Qui ens diria a la mitja part que una setmana mes marxariem cap a les dutxes amb les mans vuides! Molt poc premi en un partit dominat de cap a peus fins que un penalty assenyalat a Càmara ja entrada la segona part amb expulsió inclosa, ha acabat amb totes les esperances de victòria! De fet, el partit ha començat amb una baixa d'ultima hora, ja que Reta patia un accident obrint-se el cap en una sortida dels bombers. Ja en el calentament el capi (Lau) ha hagut d'exercir de líder esperonant a l'equip per sortir ben endollats desde l'inici i ens ha funcionat! hem estat l'unic equip que li donava sentit al joc i fruit de mimar tant la pilota hem anat entrant per ambdós bandes encara q sense tenir gaires ocasions clares de gol. Tot i que no ens agrada parlar (i menys rajar) del contrari, cal dir que la Florida ha estat l'equip mes fluit que ha visitat el mucipal espirallenc... no han jugat a res i no ens han creat ocasions ni en les contres!
En la segona part, ha seguit la mateixa tònica: hem lluitat, tocat i tingut la paciencia necessaria per esperar la nostra oportunitat, i aixi ha estat ja que Joan Marchan l'ha tinguda en les seves botes, però el seu xut amb cama dolenta ha sortit fora a l'equerra de la porteria. Però com sempre passa en el món del futbol, quan perdones... la pagues! i l'hem pagat! en l'equador d'aquesta segona part ens han assenyalat una pena màxima un xic rigurosa que ens ha acabat d'enfonsar!
Després... que voleu q us expliqui... impotència dintre i fora del terreny de joc al veure com haviem de remuntar un partit amb un jugador menys, amb presses i amb mes cor que cap...
Però aqui no s'acaba el món! i... ni abans erem tan bons, ni ara som tan dolents! o sigui q ànims i a seguir treballant! i penseu que "you will never walk alone!" (mai caminareu sols)
GALERIA DE FOTOS by ADRIANA
Que dificil es fa escriure una crònica desprès de perdre d'una manera tan cruel! però la vida continua... 
