CERDANYOLA del VALLÈS 2 - 1 BASE ESPIRALL

Primer de tot, ens volem disculpar a tots els lectors del blog pel nou retard a l’hora d’escriure la crònica, però agraciadament l'Alex, després de buscar i rebuscar, per fi ha trobat feina!!! Això, juntament amb el pont i que els dos hem anat un pel atabalats, hem deixat de tenir temps per dedicar a l’oci i actualitzar la pàgina (no cal dir que els ànims després d’una derrota tampoc estan per asseure’s davant d’un ordinador...).

Bé, anem pel partit.
En desplaçàvem a Cerdanyola del Vallès, un cop més sense tenir massa clar com arribar al camp. Una vegada arribats al nostre destí, vam veure que davant nostre ens tornàvem a trobar una superfície de terra, i tot i que molt de nosaltres hi hem jugat gran part de la nostra vida, ja sembla que parlem d’un passat llunyà, tot i això, estava en perfectes condicions per a la pràctica del futbol.
Ens vam vestir (Sarabia, Xuan i Luismi tornaven a l’onze), escalfar, passar revisió i l’àrbitre va fer sonar el xiulet. Va ser una primera part amb molta intensitat. Puntes molt ràpids per part del Cerdanyola i nosaltres contrarestant-ho amb les línies ben juntetes i ben posicionats al camp. Molt d’hora va arribar la primer avís dels locals amb una jugada assajada a pilota parada que ens va donar un bon ensurt, en Casillas (un dels millors extrems esquerres de la categoria, després dels nostres clar!!!) seguia marxant per banda i posant-la amb la seva esquerra, i a la següent... passada vertical, amb possible fora de joc (si algú ho va veure així que corrobori please!!!) i Epité marca el primer. A partir d’aquí, ens vam espavilar i començàvem a creure’ns que podíem guanyar. Vam donar el primer avis amb una pilota rebutjada per Sarabia que es va convertir en una gran assistència a Morató, però que no va poder materialitzar en gol. Una internada de reta per la banda dreta que el seu xut va sortir desviat a la dreta del porter. Xiscu el va "colar" a l’àrea petita i si no hagués pecat d’humilitat i bona persona, amb una mica de teatre haguéssim disfrutat d’una pena màxima. I ja ho diuen, a la quarta va la vençuda (o no?), jugada per banda esquerra, i en Reta, amb el seu olfacte golejador, la segueix i acaba introduint la pilota dins els tres pals. 1-1 i cap a la caseta.

A la segona part, la realitat va ser una altra i aquella ambició dels primers 45 minuts que ens havien fet creure superiors, se’n va anar a noris, sigui perquè ens vam acular, sigui perquè ells hi van posar més intensitat, sigui perquè ens vagim descol·locar o simplement perquè van ser superiors i ens van quasi esborrar del camp. Un parell de bones ocasions vam tenir per poder fer el segon, però la realitat no va ser aquesta. El Cerdanyola ens va fer el segon i definitiu gol al minut 94, tot i així, va disposar de 4 claríssimes ocasions durant aquests segons 45 minuts, que va desbaratar el nostre porter Dani (el qual felicito pel seu gran partidàs!) i que en qualsevol moment haguessin pogut entrar. Va ser a l’últim minut, quan fa més mal, quan ja quasi teníem un empat que ens hagués tractat "d’herois" pel fet de portar un puntet del camp del gegant de la categoria... però tot el contrari, 2-1, som jugadors que no som vàlids per la categoria i tenim un entrenador que s’ha de fer fora...

Bé, ja sabem com és el futbol, el que menys ja fa més de 20 anys que hi juga i les aureoles al voltant d’un equip quan perd o guanya, canvien més que el Xavi Vives de botes de futbol. Tal i com diu el nostre company de la Prèvia, l’objectiu ha de ser seguir treballant per aconseguir un grup sòlid. Al cap i a la fi, som nosaltres els que correm darrere la pilota i els únics que ho podem tirar endavant.

Diumenge tenim la solució davant nostre, i aquesta es diu Vallirana.

GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA