ESPLUGUENC 4 - 2 BASE ESPIRALL

Benvinguts a la muntanya rusa anomenada Espirall!

La foto d'aquesta setmana (no la de la alineació titular) resumeix una mica la tònica d'aquesta temporada. L'Espirall el podriem integrar dins dels principis del Ying i del Yang. Aprofitant que he llegit uns articles al respecte, he decidit fer un petit plagi de les frases que més m'han agradat.

En aquesta vida, lo bò i lo dolent, sempre son cicles que van i venen. Només s'apren dels mals moments a base d'anar superant-los. El millor és no riure mai al máxim ni plorar mai en excés, després de tot sempre hi ha algo de Ying al Yang i de Yang al Ying. L'home sembla que només pot viure als extrems i entre tots hem d'intentar buscar l'equilibri. És importantíssim recordar quan estavem rient mentres plorem i pensar que tornarem a plorar quan ens morim de riure. Tot això s'ha de tenir en compte mentres somiem per així no perdre'ns en la falsetat del positivisme ni en la foscor del pessimisme.

Cada un dels components d'aquesta plantilla és un complement del que en depèn, al mateix temps, l'existència de tots nosaltres.

I després de la classe de filosofia, anem a per la matèria específica;

6-1 la setmana anterior en un bon partit, si mes no, en un partit ben treballat en el que vam saber materialitzar les ocasions de les que vam disposar. Aquest diumenge però, la cosa va anar una mica diferent, penalty injust pitat per unes suposdes mans dintre de l'area quan la pilota impacta la cara... error en una entrega de Sarabia (un puntal en el nostre equip que seguirà donant lo millor d'ell mateix quan estigui recuperat de les molesties que arrossega) i quan estas 2 gols per sota en el marcador es molt dificil remontar, tot i que ho vem intentar i quasi aconseguir! però després de fer lo mes difícil que era posar-nos a un sol gol (3-2), ens van agafar en una contra quan tot l'equip estava volcat al atac i ens van clavar la diana definitiva per matar el partit i les nostres aspiracions de tornar amb algun puntet de Esplugues!!!

En aquesta categoria no hi ha cap equip dolent, qualsevol equip et pot fer un descosit per enfonsat que estigui en la classificació i la prova està amb la Florida, que ens va guanyar a casa i en el seu camp... serà però, qüestió d'actitud?

Esperem no haver de lamentar aquests punts que anem deixant amb rivals de la part baixa, però estic segur que les nostres prestacions milloraran amb escreitx quan ens enfrontem als rivals directes!

I la setmana vinent toca guanyar contra el Turó de la Peira! A casa seva van veure un hat-trick del Kubala... el veurem aqui???

GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA

BASE ESPIRALL 6 - 1 MERCAT NOU

Amb una setmana i un dia de retard anem a fer cinc centims de la gran matinal del diumenge dia 15... sol a "doju" a les grades del municipal epirallenc i un festival golejador "de luz i de color" ara que la Marisol esta "on fire!", jajajajaaa

6 gols per fer aixecar a la gent dels seus seients... alguns d'ells de traca i mocador, com el del pitxiti!! Ja tocava donar-nos una alegria, per a nosaltres mateixos i per als aficionats que cada setmana venen a veurens faci fred o calor! De fet, aquest setmana vem esser uns quants que ho vem veure desde la grada, ja sigui per no estar convocats, lessions o demes.

Curiosament, quan perdem no parlem gaire del partit en si, pero al reves passa quan guanyem aixi q aquesta cronica va dedicada a tots els aficionats i especialment a les dones i/o novies dels jugadors que, estoicament venen a veurens jugar a un esport, que n'estic segur que no els interessa lo mes minim! de fet, si els hi preguntesim si alguna vegada han vist algun partit de futbol en el cual no jugaven ni el seu marit/novio, germa, affair o alguna persona propera a elles, la resposta molt probablement seria un "NO"! jajaajja

El futbol es un vehicle per fer amics. Amics, que en la majoria dels casos restaran per tota la vida... i en el cas d'elles, segurament acabara succeint el mateix, aixi que desde aqui, m'agradaria trencar una llanca per totes les nostres seguidores femenines que, molt probablement, ens donen suport sense esperar es a canvi (bueno, algun golet dedicat e tant en quant...), que sense crema protectora i amb la narracio de fons de la prensa vilafranquina, no paren de cridar 90 mins del matx!

Despres de tenir un partit bastant comode amb gols de Van Daniel per dues vegades, Morato amb un gol de bandera, un del Pertur, un altre del Andres i l'ultim del capi, esperem tenir una semaneta igual i poder pujar la nostra moral per afrontar el que queda de temporada

LA FLORIDA 2 - 0 BASE ESPIRALL

Cada setmana se'ns fa més difícil fer la crònica. No havia pensat mai tantes vegades en deixar el futbol com en aquests 4 dies. Hem passat a ser un equip amb una mentalitat positiva i guanyadora, capaços de treure punts tant difícils com els de la Guàrdia, a omplirnos de negativitat i tristesa.... es respira a l'ambient.

Aquesta setmana, el nostre company Toni Carrillo, em va donar classes magistrals de matemàtiques a la feina i em va preguntar: "Escolta, amb 10 partits que us queden fins que no arribi el Pubilla al vostre camp, no podeu retallar 4 punts (de trenta) i jugar una final a casa vostra l'últim partit de lliga?"

Sempre he tingut molt clar que mentres hi ha vida, hi ha esperança i la tovallola no la tirarem mai, fins que ja no hi hagi res més a fer. Lo de diumenge va ser una vergonya i n'estic segur que no tornarà a passar. El Madrid fa 2 setmanes era campió de Lliga i de Champions, i ves per on.... amb 7 dies s'ha girat la truita i tornen a ser qüestionats....

Nois, no m'agradaria estar 2 mesos i mig anant a passar el temps cada entreno i cada diumenge. Anem a treure el millor de nosaltres i com a mínim jugar els partits amb orgull i carácter, si el resultat no vé, mala sort, però no regalem res més, que suïn de debò els nostres rivals i que la gent que ens vingui a veure marxin tranquils i amb la sensació de que el seu equip ho ha donat tot....

Així doncs, demà més.

Us estimo... (i a tú més presi!)

Visca l'Espirall!

GALERIA DE FOTOS BY MR.ANGLADA

ESPIRALL-LES CLOTES 1-2 MARIANAO POBLET

Poc podem dir avui del partit de la setmana passada a on vem deixar escapar una gran oportunitat per retallar diferencies amb els de dalt. Hem après la lliçó i ara mateix tenim dues opcions: ser negatius i llençar per la borda tota la feina que hem fet fins ara, o ser positius, aixear el cap i mirar endevant per tal de no tornar a caure en els mateixos errors...

Ahir vaig tenir un somni. Era el 31 de maig i jo baixava corrents com sempre cap al camp e futbol perque anava tard (també com sempre). Encara no eren les dos quarts d'onze del mati i em disposava a jugar el partit mes important de la meva vida! Mentre entrava pel municipal espirallenc arribava l'autocar del Pubilla Cases... el bar ja estava obert i a la primera persona que vaig saludar va ser al nostre estimat president. Estava tan nerviós com content. Li vaig donar la mà i ell em va fer una abraçada.

Us vaig anar saludant a tots vosaltres un per un (la millor cosa que he après en un vestuari) i de seguida vaig tenir clar que aquest partit l'anavem a guanyar. No hi havia ningú que estigués tranquil. Es respirava una barreja de nervis, excitació i endollmenta general que era la que ens hauria de portar a la gloria després de jugar l'ultim partit de la temporada. Estavem a un pas d'assolir la plaça que ens donava la promoció. Encara quedaría un cami molt llarg, pero després de tants anys quedant-nos a les portes, ja era tot un èxit. No sé com acabava el somni, però si recordo al Pavón entrant al vestuari en mig de la xerrada del mister demanant les dues samarretes per portar-li al àrbitre tot aprofitant per donar-nos els darrers ànims abans de sortira escalfar-nos...

Quin sonmi mes maco oi? doncs el podem fer realitat si fem el que hem de fer en cada partit que ens queda d'aqui al 31 de maig. Si hi posem l'actitut necessaria, si correm com mai ho hem fet, si hi posem determinació en tot el que fem, si seguim les indicacions que ens donen i si creiem en nosaltres mateixos... no us capiga cap dubte que ho aconseguirem!

Primera parada: La Florida.

You will never walk alone...

GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA