Poc podem dir avui del partit de la setmana passada a on vem deixar escapar una gran oportunitat per retallar diferencies amb els de dalt. Hem après la lliçó i ara mateix tenim dues opcions: ser negatius i llençar per la borda tota la feina que hem fet fins ara, o ser positius, aixear el cap i mirar endevant per tal de no tornar a caure en els mateixos errors...Ahir vaig tenir un somni. Era el 31 de maig i jo baixava corrents com sempre cap al camp e futbol perque anava tard (també com sempre). Encara no eren les dos quarts d'onze del mati i em disposava a jugar el partit mes important de la meva vida! Mentre entrava pel municipal espirallenc arribava l'autocar del Pubilla Cases... el bar ja estava obert i a la primera persona que vaig saludar va ser al nostre estimat president. Estava tan nerviós com content. Li vaig donar la mà i ell em va fer una abraçada.
Us vaig anar saludant a tots vosaltres un per un (la millor cosa que he après en un vestuari) i de seguida vaig tenir clar que aquest partit l'anavem a guanyar. No hi havia ningú que estigués tranquil. Es respirava una barreja de nervis, excitació i endollmenta general que era la que ens hauria de portar a la gloria després de jugar l'ultim partit de la temporada. Estavem a un pas d'assolir la plaça que ens donava la promoció. Encara quedaría un cami molt llarg, pero després de tants anys quedant-nos a les portes, ja era tot un èxit. No sé com acabava el somni, però si recordo al Pavón entrant al vestuari en mig de la xerrada del mister demanant les dues samarretes per portar-li al àrbitre tot aprofitant per donar-nos els darrers ànims abans de sortira escalfar-nos...
Quin sonmi mes maco oi? doncs el podem fer realitat si fem el que hem de fer en cada partit que ens queda d'aqui al 31 de maig. Si hi posem l'actitut necessaria, si correm com mai ho hem fet, si hi posem determinació en tot el que fem, si seguim les indicacions que
ens donen i si creiem en nosaltres mateixos... no us capiga cap dubte que ho aconseguirem!Primera parada: La Florida.
You will never walk alone...
GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA
2 comentarios:
Que gran ets Alex!!! S'ha de lluitar, correr i sacrificarnos més que ningú per poder arribar a aquest dia i disfrutarlo!!!
hoy 2 a 0 en la florida.........pero chavales os queda la honra de la lucha y lo habeis dado todo,otra cosa es el resultado,mala suerte.
Espero que en estos momentos dificiles tengais el apoyo de toda la afición el mio lo teneis y animaros que aqui no se acaba nada.
VISCA ESPIRALL
¡MAMQUEPIERDA!
Manel (Ordal)
Publicar un comentario