espirall-les clotes objectiu:hem de puja-hiii

6/4/09

SANT BOI-B 0 - 2 BASE ESPIRALL

Partit disputat la tarda de dissabte, en un ambient asoleiat i distès, els de Sant Boi per sortir de la zona de descens i els de Vilafranca per intentar no despenjar-se del pom de dalt i acabar la jornada retallant alguns punts degut als respectius enfrontaments directes.

Ens tornavem a trobar davant un filial amb jovent molt tocador i amb moltes maneres, però que per la boca perdien la força. Em va quedar en el partit d'anada una imatge d'equip individualista i faltats de respecte entre els pròpis companys i així, 17 partits després, continuava sent.

D'altra banda, nosaltres arribavem amb les baixes que arrosseguem des de fa algunes setmanes; Sarabia ja a punt d'oblidar la seva distenció a l'isquiotibial, Minga amb molèsties al tendó d'aquiles que el van obligar a demanar el canvi a la mitja part, Alex amb les seves recuperacions costoses (ara osteoporosis o algo així al dit del peu), Reta amb una lesió semblant a la de l'Alex, Andrés acomiadant-se del Batxiller i en Marcos... alguien sabe dónde está Marcos???

En Luismi i en Lau tornaven a l'onze, desplaçant al Pertur a la banda dreta. Avui aquesta crònica va dedicada al Juan, pel partidàs que es va marcar, lluitant cada pilota com si fos la última de la seva vida, deixant-se la pell pel bé col·lectiu, corrent el que no va correr ningú i a sobre fent pujar el primer gol al marcador, amb una rematada poc estètica però eficàç com un gol per l'escaire. La segona diana va ser del nostre home gol, en Kubala Morató. El noi està en un moment de forma espectacular, i això, des de que hem passat a fer 2 entrenos setmanals!! A més, crec que no l'hem vist mai tant lluitador com ara, desgastant-se defensivament i provocant expulsions, aquesta setmana la del porter contrari que va deixar amb 10 a l'equip local al minut 25.

Fins aquest moment, vam mostrar la cara positiva que fa guanyar partits a l'Espirall: avançar-nos al marcador, crear ocasions, marcant el tempo del partit... senzillament, qüestió de caracter. Però a partir del moment que ens vam quedar amb un home més i juntament amb el 0-2 al marcador, vam ser, un altre cop, la creu de la moneda i vam tornar a cometre els errors de sempre, els errors que ens fan patir fins al minut 90.
div>
Però ens hem de quedar amb la part positiva, 3 punts, segona victòria consecutiva i 2 setmanes per recuperar tots els lesionats i afrontar amb certes garanties el tourmalet de final de temporada.

1/4/09

CALÇOTADA 2009

Ostres, som més impuntuals alhora de penjar posts que les línies de rodalies renfe... Tothom te les seves excuses..

Bé, ja tenim aquí les fotos de la calçotada a Can Ventura i a més, hi son totes, sense censura!!

Podem veure en Pertur en moments àlgics, en Fernando i en Luismi fent lliçons de com es fan els calçots, en Morató sorpenent-nos i movent-se davant la brasa tant bé com dins l'area, en Flores demostrant com es pot fer la pitjor puntuació de la història amb 3 dards, en Mariano empassant-se un flam amb 2 ,34 segons, en Jacobo deleitant-nos amb el millor pop a la gallega, en Shine cuinant-nos el millor xai... en fí, no ens voldriem deixar a ningú, però no cal dir que vam passar una gran tarda!!!

Llàstima que es va acabar de cop i volta... no direm perquè...

Abans d'acabar només li vull donar gràcies al Genís per fer-me passar una de les millors tardes, vespres i nits que recordo, esplèndit!! Ah! i sense oblidar del que tanca totes les festes!! en Ruth!!

Divendres s'actualitzarà la filmoteca, ja tenim força material nou!!

Així doncs, aquí teniu l'exclusiva!!

GALERIA DE FOTOS BY ELVIRA

31/3/09

ESPLUGUENC 4 - 2 BASE ESPIRALL

Benvinguts a la muntanya rusa anomenada Espirall!

La foto d'aquesta setmana (no la de la alineació titular) resumeix una mica la tònica d'aquesta temporada. L'Espirall el podriem integrar dins dels principis del Ying i del Yang. Aprofitant que he llegit uns articles al respecte, he decidit fer un petit plagi de les frases que més m'han agradat.

En aquesta vida, lo bò i lo dolent, sempre son cicles que van i venen. Només s'apren dels mals moments a base d'anar superant-los. El millor és no riure mai al máxim ni plorar mai en excés, després de tot sempre hi ha algo de Ying al Yang i de Yang al Ying. L'home sembla que només pot viure als extrems i entre tots hem d'intentar buscar l'equilibri. És importantíssim recordar quan estavem rient mentres plorem i pensar que tornarem a plorar quan ens morim de riure. Tot això s'ha de tenir en compte mentres somiem per així no perdre'ns en la falsetat del positivisme ni en la foscor del pessimisme.

Cada un dels components d'aquesta plantilla és un complement del que en depèn, al mateix temps, l'existència de tots nosaltres.

I després de la classe de filosofia, anem a per la matèria específica;

6-1 la setmana anterior en un bon partit, si mes no, en un partit ben treballat en el que vam saber materialitzar les ocasions de les que vam disposar. Aquest diumenge però, la cosa va anar una mica diferent, penalty injust pitat per unes suposdes mans dintre de l'area quan la pilota impacta la cara... error en una entrega de Sarabia (un puntal en el nostre equip que seguirà donant lo millor d'ell mateix quan estigui recuperat de les molesties que arrossega) i quan estas 2 gols per sota en el marcador es molt dificil remontar, tot i que ho vem intentar i quasi aconseguir! però després de fer lo mes difícil que era posar-nos a un sol gol (3-2), ens van agafar en una contra quan tot l'equip estava volcat al atac i ens van clavar la diana definitiva per matar el partit i les nostres aspiracions de tornar amb algun puntet de Esplugues!!!

En aquesta categoria no hi ha cap equip dolent, qualsevol equip et pot fer un descosit per enfonsat que estigui en la classificació i la prova està amb la Florida, que ens va guanyar a casa i en el seu camp... serà però, qüestió d'actitud?

Esperem no haver de lamentar aquests punts que anem deixant amb rivals de la part baixa, però estic segur que les nostres prestacions milloraran amb escreitx quan ens enfrontem als rivals directes!

I la setmana vinent toca guanyar contra el Turó de la Peira! A casa seva van veure un hat-trick del Kubala... el veurem aqui???

GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA

19/3/09

BASE ESPIRALL 6 - 1 MERCAT NOU

Amb una setmana i un dia de retard anem a fer cinc centims de la gran matinal del diumenge dia 15... sol a "doju" a les grades del municipal epirallenc i un festival golejador "de luz i de color" ara que la Marisol esta "on fire!", jajajajaaa

6 gols per fer aixecar a la gent dels seus seients... alguns d'ells de traca i mocador, com el del pitxiti!! Ja tocava donar-nos una alegria, per a nosaltres mateixos i per als aficionats que cada setmana venen a veurens faci fred o calor! De fet, aquest setmana vem esser uns quants que ho vem veure desde la grada, ja sigui per no estar convocats, lessions o demes.

Curiosament, quan perdem no parlem gaire del partit en si, pero al reves passa quan guanyem aixi q aquesta cronica va dedicada a tots els aficionats i especialment a les dones i/o novies dels jugadors que, estoicament venen a veurens jugar a un esport, que n'estic segur que no els interessa lo mes minim! de fet, si els hi preguntesim si alguna vegada han vist algun partit de futbol en el cual no jugaven ni el seu marit/novio, germa, affair o alguna persona propera a elles, la resposta molt probablement seria un "NO"! jajaajja

El futbol es un vehicle per fer amics. Amics, que en la majoria dels casos restaran per tota la vida... i en el cas d'elles, segurament acabara succeint el mateix, aixi que desde aqui, m'agradaria trencar una llanca per totes les nostres seguidores femenines que, molt probablement, ens donen suport sense esperar es a canvi (bueno, algun golet dedicat e tant en quant...), que sense crema protectora i amb la narracio de fons de la prensa vilafranquina, no paren de cridar 90 mins del matx!

Despres de tenir un partit bastant comode amb gols de Van Daniel per dues vegades, Morato amb un gol de bandera, un del Pertur, un altre del Andres i l'ultim del capi, esperem tenir una semaneta igual i poder pujar la nostra moral per afrontar el que queda de temporada

13/3/09

LA FLORIDA 2 - 0 BASE ESPIRALL

Cada setmana se'ns fa més difícil fer la crònica. No havia pensat mai tantes vegades en deixar el futbol com en aquests 4 dies. Hem passat a ser un equip amb una mentalitat positiva i guanyadora, capaços de treure punts tant difícils com els de la Guàrdia, a omplirnos de negativitat i tristesa.... es respira a l'ambient.

Aquesta setmana, el nostre company Toni Carrillo, em va donar classes magistrals de matemàtiques a la feina i em va preguntar: "Escolta, amb 10 partits que us queden fins que no arribi el Pubilla al vostre camp, no podeu retallar 4 punts (de trenta) i jugar una final a casa vostra l'últim partit de lliga?"

Sempre he tingut molt clar que mentres hi ha vida, hi ha esperança i la tovallola no la tirarem mai, fins que ja no hi hagi res més a fer. Lo de diumenge va ser una vergonya i n'estic segur que no tornarà a passar. El Madrid fa 2 setmanes era campió de Lliga i de Champions, i ves per on.... amb 7 dies s'ha girat la truita i tornen a ser qüestionats....

Nois, no m'agradaria estar 2 mesos i mig anant a passar el temps cada entreno i cada diumenge. Anem a treure el millor de nosaltres i com a mínim jugar els partits amb orgull i carácter, si el resultat no vé, mala sort, però no regalem res més, que suïn de debò els nostres rivals i que la gent que ens vingui a veure marxin tranquils i amb la sensació de que el seu equip ho ha donat tot....

Així doncs, demà més.

Us estimo... (i a tú més presi!)

Visca l'Espirall!

GALERIA DE FOTOS BY MR.ANGLADA

7/3/09

ESPIRALL-LES CLOTES 1-2 MARIANAO POBLET

Poc podem dir avui del partit de la setmana passada a on vem deixar escapar una gran oportunitat per retallar diferencies amb els de dalt. Hem après la lliçó i ara mateix tenim dues opcions: ser negatius i llençar per la borda tota la feina que hem fet fins ara, o ser positius, aixear el cap i mirar endevant per tal de no tornar a caure en els mateixos errors...

Ahir vaig tenir un somni. Era el 31 de maig i jo baixava corrents com sempre cap al camp e futbol perque anava tard (també com sempre). Encara no eren les dos quarts d'onze del mati i em disposava a jugar el partit mes important de la meva vida! Mentre entrava pel municipal espirallenc arribava l'autocar del Pubilla Cases... el bar ja estava obert i a la primera persona que vaig saludar va ser al nostre estimat president. Estava tan nerviós com content. Li vaig donar la mà i ell em va fer una abraçada.

Us vaig anar saludant a tots vosaltres un per un (la millor cosa que he après en un vestuari) i de seguida vaig tenir clar que aquest partit l'anavem a guanyar. No hi havia ningú que estigués tranquil. Es respirava una barreja de nervis, excitació i endollmenta general que era la que ens hauria de portar a la gloria després de jugar l'ultim partit de la temporada. Estavem a un pas d'assolir la plaça que ens donava la promoció. Encara quedaría un cami molt llarg, pero després de tants anys quedant-nos a les portes, ja era tot un èxit. No sé com acabava el somni, però si recordo al Pavón entrant al vestuari en mig de la xerrada del mister demanant les dues samarretes per portar-li al àrbitre tot aprofitant per donar-nos els darrers ànims abans de sortira escalfar-nos...

Quin sonmi mes maco oi? doncs el podem fer realitat si fem el que hem de fer en cada partit que ens queda d'aqui al 31 de maig. Si hi posem l'actitut necessaria, si correm com mai ho hem fet, si hi posem determinació en tot el que fem, si seguim les indicacions que

ens donen i si creiem en nosaltres mateixos... no us capiga cap dubte que ho aconseguirem!

Primera parada: La Florida.

You will never walk alone...

GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA

15/2/09

LA GUÀRDIA 0 - 1 BASE ESPIRALL

Avui, sorprenentment, i després de les indicacions del nostre presi, hem arribat puntualment i sense cap problema al camp dels del Baix Llobregat. Tornavem un altre cop a una superfície de terra, coneguda per a tots nosaltres però que sembla que ja se'ns hagi oblidat. Per tant, no ho podriem utilitzar com a excusa i sortir empanats com les últimes primeres parts.

Teniem davant nostre a un gran rival, dur, treballador, que no anaven coixos i que encara no havia perdut cap partit com a local. Amb 3 partits menys es trobaven a mitja taula i aconseguint avui una victòria i en els partits pendents, es col·locava a la pomada!

La jornada era propícia i suficientment important com per retallar distàncies als nostres rivals ja que tots els resultats, a excepció d'un líder sòlid que segueix sense fallar, ens eren favorables: segona derrota consecutiva per 3 gols del Pubilla, derrota amb tangana del Cinco Rosas a Sant Boi i empat del Juventut. I així ha estat, gràcies al nas del Xuanito alias "Pertur"!!!

Amb un parell de nassos, i mai millor dit, ha marxat per la banda i ha estat "caçat" per un contrari anant a terra tastant així la duresa de la Guàrdia. La nostra estimada físio, la Carol, li ha intentat parar l'hemorragia, però el seu nas semblava acabat de sortir del Row14. En aquell moment, el mister ha decidit canviar-lo donant entrada al Kubala Morató i, sisi... ha estat un calc del dia del Vista Alegre, primera pilota que toca, pilota que s'ha de recollir del fons de la xarxa...(tiu, ets un putu crack!!!). Tampoc ens voldriem deixar de banda, la gran aturada amb el peu al minut 5 del nostre porteràs, en Dani (4rt menys golejat dels 6 grups de primera regional), segurament hagués canviat el signe del partit i aixecar un resultat advers i en aquelles condicions no hagués estat cosa senzilla...

La història del partit ha estat la que calia. Des de l'escalfament hem adquirit l'actitut adequada per afrontar qualsevol partit en general i el de la Guàrdia en particular, sense complicar-nos la vida defensivament aportant lluita, caràcter i sacrifici durant tot el matx.

Avui ens agradaria felicitar a tot l'equip, i quan diem equip ens referim a tothom: la directiva per estar al nostre costat en tot moment (gràcies per les 348.000 pilotes nike!), al cos tècnic per la seva dedicació i sabiduria, (gràcies per no creure que podriem treure els 3 punts d'avui, ho ha dit l'Alex!!, però la xerrada ha tingut l'efecte desitjat!) i a tots nosaltres; els que han jugat per deixar-se la pell i els que no ho han fet, per seguir sumant des de fora!!. No ens voldriem deixar tampoc la nostra afició, la qual sempre deixa una petita representació en tots els camp però que us demanem, un cop més i nosaltres hi ficarem de la nostra part, que ens vingueu a donar suport el pròxim partit a casa, que serà d'aquí 2 setmanes (ja tenim el Xavi Vives nerviós amb la disfressa de carnaval!)

Hem de seguir treballant per no haver-nos de menjar un iogur caducat a final de temporada!!!

I ara, a disfrutar del carnaval!!!