Un any més tornem a casa sense la victòria d’un camp maleït per nosaltres, ja que contàvem per derrotes els dos últims desplaçaments encaixant a més 5 gols per partit... i això que aquesta vegada ho teníem millor que mai... deixeu-me que m’expliqui: per començar, el St. Mauro no és ni de bon troç l’equip temible dels últims temps quan guanyar-lo a casa seva era missió gairebé impossible!!! Aquest any ja han perdut algun que altre partit a casa i el diumenge per la tarda estaven mes nerviosos que de costum... Escalfament "made in" Lau, (per cert "Giorgio"... em sembla que des de que ho fem d’aquesta manera no hem perdut cap partit o sigui q no canviïs mai!!! jajaja...) un fred que et deixava la tita petita (com diu en Tomàs Molina del Polònia...) i, com ja va se nt tònica habitual en els partits jugant a fora, primera ocasió regalada al contrari després de sortir amb una mica de “pàjara” que ens ha de fer reflexionar, perquè algun dia d’aquests ens costarà un disgustet! Però a partir d’aquest moment, no vam cedir mes ocasions clares de gol ja que l’equip defensivament esta fent una tasca impagable... i quan l’equip esta ben posicionat defensivament i comença a no deixar a jugar al rival amb comoditat, es quan comencem a rutllar ofensivament: robem pilotes cada cop mes a dalt, sortim en contraatac, la sortida de pilota en estàtic es fa amb mes confiança i així ho vam fer! arribant a tenir un parell de ocasions en la primera part per poder canviar el signe del partit...
A la segona meitat vam repetir l’estratègia utilitzada de la primera, ja que el St. Mauro a priori era l’equip mes necessitat de punts i li havien de entrar les presses per marcar... nosaltres vam seguir tallant-ho tot deixant penetrar la nostra zona de 3/ 4 en contades ocasions, en canvi vam anar mes alegrement a buscar el partit, intentant acabar alguna de les nombroses i clares ocasions que vam crear, però no va poder ser... el Van Daniel va llançar un cacau (maravillao...) fregant el pal dret del porter (per cert, molt nerviós durant tot el partit)... el Morató va ser objecte d’un possible penal (segur que no portaves els mateixos calçotets i per això no vas sucar, cabró!), el Reta va llançar fregant el pal curt una buniiiissima ocasió i al final... empat sense gols que, al camp del temible St. mauro, no és un mal resultat.
Però deixeu-me ser una mica crític i dir que els havíem d’haver apretat més!!! Crec que els hi vam tenir molt de respecte, es un camp fantàstic per jugar a futbol per les seves dimensions i encara que ho vam intentar, vam estar més nerviosos de lo habitual i la pilota ens cremava una miqueta més del compte... ells, realment estaven tocats i amb una mica més n'haguerem pogut sortir per la porta gr 
an, com els toreros, amb 3 punts al sac, les orelles, el "rabu", un sopar d’aquells que fan historia i una prima bastant sucosa!!!!!!!!! (amb foto al presi d’anunci de coca-cola...).
Des d’aquí però, m’agradaria felicitar a tothom perquè, encara que no ho guanyem tot... encara que no fem partits de somni... treballem tant com sempre i ens deixem la pell cada segon que estem al camp!!! 1 punt a fora no es dolent, ara toca fer-lo bo guanyant el diumenge vinent a casa contra la P.B. 5 Rosas que... no vindran amb un ram de roses precisament!
Us esperem el diumenge!!! (a les 6pm, que no s’ha de matinar...)
GALERIA DE FOTOS BY Mr.ANGLADA
No hay comentarios:
Publicar un comentario