Ens tornavem a trobar davant un filial amb jovent molt tocador i amb moltes maneres, però que per la boca perdien la força. Em va quedar en el partit d'anada una imatge d'equip individualista i faltats de respecte entre els pròpis companys i així, 17 partits després, continuava sent.
Benvinguts a: hem de puja-hiii
6/4/09
SANT BOI-B 0 - 2 BASE ESPIRALL
Partit disputat la tarda de dissabte, en un ambient asoleiat i distès, els de Sant Boi per sortir de la zona de descens i els de Vilafranca per intentar no despenjar-se del pom de dalt i acabar la jornada retallant alguns punts degut als respectius enfrontaments directes.
Ens tornavem a trobar davant un filial amb jovent molt tocador i amb moltes maneres, però que per la boca perdien la força. Em va quedar en el partit d'anada una imatge d'equip individualista i faltats de respecte entre els pròpis companys i així, 17 partits després, continuava sent.
D'altra banda, nosaltres arribavem amb les baixes que arrosseguem des de fa algunes setmanes; Sarabia ja a punt d'oblidar la seva distenció a l'isquiotibial, Minga amb molèsties al tendó d'aquiles que el van obligar a demanar el canvi a la mitja part, Alex amb les seves recuperacions costoses (ara osteoporosis o algo així al dit del peu), Reta amb una lesió semblant a la de l'Alex, Andrés acomiadant-se del Batxiller i en Marcos... alguien sabe dónde está Marcos???
En Luismi i en Lau tornaven a l'onze, desplaçant al Pertur a la banda dreta. Avui aquesta crònica va dedicada al Juan, pel partidàs que es va marcar, lluitant cada pilota com si fos la última de la seva vida, deixant-se la pell pel bé col·lectiu, corrent el que no va correr ningú i a sobre fent pujar el primer gol al marcador, amb una rematada poc estètica però eficàç com un gol per l'escaire. La segona diana va ser del nostre home gol, en Kubala Morató. El noi està en un moment de forma espectacular, i això, des de que hem passat a fer 2 entrenos setmanals!! A més, crec que no l'hem vist mai tant lluitador com ara, desgastant-se defensivament i provocant expulsions, aquesta setmana la del porter contrari que va deixar amb 10 a l'equip local al minut 25.
Fins aquest moment, vam mostrar la cara positiva que fa guanyar partits a l'Espirall: avançar-nos al marcador, crear ocasions, marcant el tempo del partit... senzillament, qüestió de caracter. Però a partir del moment que ens vam quedar amb un home més i juntament amb el 0-2 al marcador, vam ser, un altre cop, la creu de la moneda i vam tornar a cometre els errors de sempre, els errors que ens fan patir fins al minut 90.
div>
Però ens hem de quedar amb la part positiva, 3 punts, segona victòria consecutiva i 2 setmanes per recuperar tots els lesionats i afrontar amb certes garanties el tourmalet de final de temporada.
Després de Pascua, rebrem al Sant Mauro, un rival que per estadística, només hem guanyat en una ocasió, però va ser en l'última visita al municipal Espirallenc i amb dinàmiques totalment diferents. No vull parlar dels resultats dels nostres rivals ni del famós "i si haguessim guanyat al camp de...". Si en aquests últims 7 partits fem el que hem de fer, possiblement no parlarem d'un 4art lloc final. Des del bloc, volem animar a tota la plantilla i a tots els aficionats de l'espirall (gràcies al Calero i a tota la seva Troupe, per venir-nos a donar suport!!!) a seguir creient en que encara no hi ha res perdut fins que, com diem sempre, les matemàtiques no demostrin el contrari. Vives, sempre he cregut amb tú!!
Molt bona Setmana Santa, molta atenció al volant pels que marxin i agafin la carretera i com sempre....
VISCA L'ESPIRALL!!!
Us estimo!