BASE ESPIRALL 1 - 3 P.B CINCO ROSAS

Que consti que no es pot desmerèixer el partit realitzat pels de Sant Boi, ja que fent 3 gols no es pot parlar de fortuna, però avui es una d’aquelles tardes en que t’arriben 2 vegades i mitja i te’n fan 3... Però avui hem de dir que no mereixíem un càstig tant sever. Ja sabem que nosaltres no podem jutjar el que mereixem o no però des d’un bon inici hem tingut l'intenció de fer el nostre joc i seguir la línia mostrada en les ultimes jornades. Després de rebre 2 gols abans del minut 30 es difícil mantenir la serenor necessària per treure el partit endavant.

Ja passant la revisió i veure la joventut de la tripleta arbitral feia augurar un mal presagi i la veritat es que el partit els hi ha anat força gran. Sense anar mes lluny hem estat un espectadors de luxe en el primer gol veient com el linier no aixecava el banderí en un fora de joc claríssim i el segon gol, arribava precedit d’una clara empenta al nostre central Mariano, rep la pilota un jugador contrari que xuta al pal, i per "colmu" el rebot va en direcció a l’únic punta que quedava lliure de marca i empeny la pilota al fons de la xarxa. Després d’aquest gerro d’aigua freda, el partit se’ls ha posat totalment de cara, deixant un punta a dalt i fent la tàctica de "l’autocar", perdent tot el temps del mon i per mostra, un boto: Xuan roba una pilota al mig del camp, i quan encara barraca, el jugador superat fa un crit d’aquells que des del balco dels pisos veïns han pogut sentir, llançant-se a terra com si l’haguessin matat... en fi, jugant brut, jugant el seu partit.

A la represa, mes del mateix. Domini total però sense claredat d’idees, jugant mes amb el cor que amb el cap i amb la dificultat afegida, d’intentar superar 11 jugadors reculats en el seu propi camp i una tripleta arbitral que estaven mes perduts que "un bocao en la......" (eh Xuan). I amb tot això, arriba una contra dels rivals on el davanter engalta un xut que toca el clatell del nostre central i l'esfèrica entra per l’escaire. Sense creure’ns-ho massa, hem seguit mirant endavant i buscant un gol que ens fes entrar, si mes no, en el partit i aquest arribat a peus d’en Kubala a falta de 20 minuts per la fi del partit. En aquest tram final, canvi de sistema, pilotes a l’olla però "rien de rien". Això si i ja per acabar d’arrodonir la tarda: 3 minuts descomptats després de 8 canvis i unes pèrdues infinites de temps dels de Sant Boi. Torna a venir una setmana difícil, amb cares llargues i molts interrogants a resoldre.... A partir d’ara ens arriba la nostra particular "cuesta de enero" que servirà per veure on realment podem arribar...

En fi, ànims a tothom que queda molt per a jugar, i Joan, ja tens la crònica per si no heu vingut a veure el partit.